Mónica y grupo

A.S.NEILL I SUMMERHILL

 


anigif 

Trabajo de: Alba Cuadros, Miriam López, Helena Palau y Mònica Almeda

  1. BIOGRAFIA

 Alexander Sutherland Neill va nèixer el 17 d’octubre 1883 i va morir el 23 de  setembre de 1973 va ser un educador progressista escocès, fundador de l’Escola de Summerhill, considerat un dels centres pioners de l’educació en llibertat. El seu descontent amb la pedagogia convencional oficial britànica el portaria fins a Alemanya el 1921, on va desenvolupar els mètodes que, després del seu retorn a Anglaterra, van donar caràcter a l’Escola de Summerhill,que  va ser finalment reconeguda per la Ofsted anglesa en 2007 i, poc després, premiada per les Nacions Unides per la seva excepcional tractament dels nens.

Neill basa el seu projecte educatiu en aconseguir la felicitat dels nens per mitjà de la llibertat  i així preparar-los per a la vida. A més, Neill dóna importància a la coeducació en les seves aules, ja que en Summerhill no hi ha separació de sexes. Nens i nenes interactuen per una educació igualitària i aquesta situació els ajuda a desenvolupar-se com a individus.L’educació de Neill es basa en la llibertat ja que ell deixa als infants prendre les seves decisions .

 PRIINCIPIS PEDAGÒGICS

 A “Summerhill” es desenvolupa una educació basada en els següents principis pedagògics que Neill va defensar en les seves obres:

–       La felicitat com a màxima aspiració de l’educació.

–        Defensa la llibertat com a valor fonamental:

Llibertat per a l’ individu, això vol dir que faci el que vulgui però  sense perjudicar a la llibertat dels altres.

Llibertat del grup.

–       L’amor i el respecte com a bases de la convivència.

–       La importància de la corporalitat i la sexualitat.

–       L’ oposició i crítica a l’autoritarisme escolar, és a dir, crítica l’autoritat, ja que a la pedagogia antiautoritària  li  preocupa que el nen és desenvolupi, en canvi la pedagogia tradicional li dóna importància al contingut i no pas al   desenvolupament.

–       Funció profilàctica de l’ educació, és a dir, netejar a l’ individu de tots els perjudicis socials que hi han en la societat.

–       Preocupació per la convivència i el desenvolupament individual.

–       No és preocupa pels continguts sinó pel desenvolupament .

–       L’educació és un vehicle per l’adaptació de la crítica de la societat, ja que l’individu s’adapta , llavors els nens es treuen de la societat i després quan canvien es retornen a la societat.

–       El paper del mestre és tècnic, és a dir, és neutre.

–       La llibertat com a condició ,finalitat i mètode educatiu.

A partir d’aquests principis que es relacionen amb el pensament de Rousseau l’escola funciona amb unes característiques especials que la diferencien de les escoles convencionals. Entre elles destaquen:

-Absència d’exàmens i qualificacions.

-Assistència no obligatòria a les classes.

– L’assemblea com a òrgan de gestió.

-Absència de reprimendes i sermons.

-Tracte igualatori entre nens i adults.

RELACIÓ AMB LA REALITAT ESCOLAR

Summerhill parteix de la idea d’educar mitjançant la llibertat del nen i que el nen és bo per naturalesa . A partir d’aquí , el nen sol i lliurement es desenvolupa de manera individual agafant confiança en si mateix per afrontar la vida .

L’escola convencional , part que s’ha d’ensenyar a l’alumne a base de donar-li informació , obligant-lo a assistir a les classes ia estudiar , vigilant i controlant l’alumne mitjançant exàmens periòdics . És a dir , a l’escola convencional s’obliga a l’alumne ha estudiar dur per així arribar a desenvolupar al màxim la intel · ligència de l’alumne a base de donar-li informació .

Això provoca en molts casos que l’alumne perdi les ganes d’estudiar ja que en aquest moment no té ganes però l’obliguen a assistir i fer la feina que li mana el professor .

A l’escola convencional ” per guarir” als petits delinqüents utilitzen mètodes més dràstics començant per càstigs i acabant per expulsions durant dies a casa

Una altra gran diferència entre Summerhill i les escoles és l’autogovern , on cada alumne té el mateix pes que qualsevol professor . En aquesta es discuteixen els problemes de l’escola i s’elaboren les lleis que s’han de complir dins del centre , a qui no les compleix se l’ imposen càstigs i multes elaborats també pels mateixos alumnes , cosa que aporta confiança als infants, ja que d’aquesta manera creuen que tenen un lloc en la societat i que poden canviar les coses .

A les escoles convencionals aquest sistema d’autogovern no existeix, són els professors amb uns pocs representants dels alumnes ( pensem que amb poc poder ) els que fan les lleis i les regles de l’escola i els càstigs per als que no les compleixen .

Un altre punt important a l’escola de Summerhill , és tot el que està relacionat amb el sexe . A Summerhill el sexe es veu com una cosa normal i natural , i si algun alumne té algun dubte a Neill no li costa res resoldre sense vergonya .

A les altres escoles , s’intenta amagar el sexe utilitzant idees abstractes sense sentit , però poques vegades entrant de ple i donant-li la importància que es mereix .

Un altre fet és la religió , que no està inclosa a Summerhill , encara que no està prohibida, el que passa és que els alumnes no ho sol · liciten . Això va provocar molt escàndol en l’època en què Neill va obrir la boca , però actualment a les escoles normals tampoc es fa religió si no és que l’alumne ho sol · liciti . Possiblement Neill a tingut part del protagonisme d’haver aconseguit que s’eliminés la religió de l’ensenyament, tot i que encara hi hagi moltes escoles religioses .

Una cosa que és millor en les escoles convencionals , és la preparació dels alumnes intel · lectualment per superar els exàmens d’accés a la universitat , però així i tot no sabem si és millor això o el mètode de preparació utilitzat a Summerhill , ja que aquest en comptes de preparar tant a l’alumne per entrar a la universitat el preparen més per viure la vida feliçment , ja que és molt probable que molts estudiants de la universitat quan troben una feina la facin tant sols per guanyar diners , però no els agradi gens , en canvi els alumnes de Summerhill , com utilitzen el mètode de la llibertat , si a un nen no li agrada estudiar però té un gran interès pels treballs manuals i es deixa que aquest nen desenvolupi la imaginació i la preparació per realitzar aquest treball , quan es dediqui a una feina que li agradi , perquè es necessiten persones que sàpiguen de treballs manuals , aquest serà feliç fent la seva feina . En canvi en una altra escola possiblement hauria aconseguit arribar fins a la universitat i hauria trobat possiblement una feina més valorat, però no seria feliç treballant en aquest treball .

Per això pensem que és millor un nen feliç fent una feina bruta que un infant infeliç fent una feina amb molt renom però sense ganes.

CONCLUSIÓ / VALORACIÓ GRUPAL.

Hem après un nou model pedagògic sobre la distinció que fa Neill de la llibertat i el llibertinatge, ja que cadascun dels infants, quan pren una decisió, sap que l’ha de prendre sense intrometre’s en la llibertat de l’altre: “La llibertat de l’individu acaba on comença la d’un altre.

Aquest tipus d’educació ens ha fet reflexionar que està bé que l’infant faci el que li agrada però també pensem que és important posar una mica més de límits i hàbits pel desenvolupament del infant. De cara al futur pensem que és dificil posar-la en pràctica per el sistema educatiu que hi ha avui dia ja que es segueix un curriculum i unes obligacions, i també perquè és al que estem acostumats i costaria canviar el pensament d’educació que tenim.

FONTS BIBLIOGRÀFIQUES

http://es.wikipedia.org/wiki/Alexander_Sutherland_Neill

http://www.summerhillschool.co.uk

http://www.taringa.net/posts/ciencia-educacion/15199746/Colegio-Summerhill-el-sueno-de-todo-nino-hecho-realidad.html

50 años de libertad:Las ideas de A.S.Neill (Hemmings, Ray 1975)

AUTOAVALUACIÓ INDIVIDUAL

ALBA : La meva valoració és la següent

Miriam : 9 Ja que ha portat informació, ha ajudat a redactar i ha assistit en tot moment i s’ha preocupat.

Mònica: 9 Perquè ha colaborat en informació, s’ha preocupat per el treball i ha assistit quan hem quedat.

Helena: 4 Li he ficat aquesta nota perquè ens ha portat informació però no s’ha preocupat per el treball ni ens ha ajudat a redactar.

MIRIAM: La meva valoració es basa en l’actitud, implicació, aportació d’informació i assistència a l’hora de realitzar el treball.

Alba: 9 Ha aportat informació, s’ha implicat, ha portat material i ha estat present a l’hora de redactar el treball. Actitud en grup mot bona.

Mònica: 9 Ha aportat informació i ha buscat llibres de referència, s’ha implicat i ha estat present a l’hora de redactar el treball. Actitud en grup molt bona.

Helena: 5 Ha aportat informació, no ha adaptat la informació al treball perquè  no ha pogut assitir a l’hora de elaborar el treball. Actitud en grup no valorable per no assistència.

MÒNICA: La meva valoració és la següent

Alba: 9’5 per l’implicació, l’aportació al treball, ha assistit a l’hora de redactar.

Miriam: 9’5 per el mateix que l’Alba

Helena: 3 perquè no l’he vist, ha portat informació però no ha assistit en cap moment.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s